Joan Altimira

Oblidant el preu del temps, el mar carregat de tota la voluntat, grata, colpeja i a vegades besa amb amor, les aspres roques que defensen l´illa. Amb paciència i temple obren camí , aigua blava, escuma i voluntat.

Lluita d´antuvi, on els elements van començar llur treball, ple de voluntat i desig, per tal de donar-nos aquestes piscines treballades durament, encara que només els més agosarats poden gaudir dels banys.

Entre batzegades d´aigua, onades engrescades en llur lluita, rompen contra roca nua; encara un home les vigila i estima…en solitud, pentinat per el vent del nord..moments sense temps.

Tranquil·la al bell nord, on desenes de persones ajagudes, acomiaden cada tarda la suau fugida del sol; al compàs embogit dels timbals; jocs de llums i sons.

Lluny de les dolces platges, on amuntegada la gent en busca del seu lloc de sol, al feréstec nord s´alcen les roques en lluita constant amb les ones.