Les piscines estaven abandonades de fa temps, tot era brutícia i enderrocs, només vaig captar la bellesa d´aquesta noia, que plaent, descansava en la paret..qui era?..com es deia?..no ho sabre mai.
Les primeres ones
S´aixecava el matí, els primers raigs de sol ja enlluernaven aigua tranquil·la, la boira matinera difuminada fugia cap el cel blau i..vaig llençar la primera pedra per captar les ones…les primeres ones
Balcó surrealista
No puc pensar com es pot sortir al balcó a mirar la lluna, a fumar un cigarret o a guaitar el pas de les noies; vull suposar que al personatge màgic que ho va deixar així, ni fumava, ni li agradava la lluna, ni els noies.
A cel obert
Gratificants imatges, que van vestir les parets del Palau; no passava el temps mentre les fotos i quadres penjats en les nues parets, mostraven els sentiments d´anys passats i al final de l´escala..el cel blau, la llum eterna.
Davallada de la tarda
Ja comença a baixar el sol inexorablement, que ens ha acompanyat tot el dia; són uns moments màgics que no podem arribar a entendre, però la seva promesa serà per demà.
Barra lliure
Ahir, igual que abans d´ahir i com demà, també hi haurà barra lliure; lliure de conegut o desconeguts, de mans i de paraules…
Peix al sol
Certament és la manera millor de guardar el peix, sec i salat; una platja plena de peix assecant-se al sol,lentament i sense pressa.