Tot son mirades

Caminant distret i de sobte em sento observat, espiat, com si algú guaites els meus pensament i cabòries, que molt lluny eren endormiscades; mirant al cel, vaig descobrir un hotel ple d´ulls i sense dir res, em vaig allunyar…

A cel obert

Gratificants imatges, que van vestir les parets del Palau; no passava el temps mentre les fotos i quadres penjats en les nues parets, mostraven els sentiments d´anys passats i al final de l´escala..el cel blau, la llum eterna.