En un primer moment i veient el transit, vaig entendre que creuar el carrer era una mena de ritual cap el suïcidi; en unes poques hores de patiment ja vaig entendre que dins el mateix caos, està l´ordre; milers de motocicletes que van a munt i a vall; carregades amb les mercaderies més inimaginables, taulons en una mena de remolc improvisat, carregues de butà, quatre o cinc persones, rodes de cotxe, una dotzena de caixes de cervesa, el que sigui i es pugui porta…i això esta a gust del conductor i la necessitat.