Vaig anar a parar a un poblet perdut i desprès de les presentacions i compartir rialles i encaixades de ma i el típic cigarret, vaig voler ajudar a preparar el blat i al cap de mitja hora, tenia unes llagues a les mans, el braç mig agarrotat i la meva auto-estima per terra; aquest vailets ho fan cada dia i més d´una hora….segur que si els nens del primer mon ho tinguessin que fer, no es deixarien res al plat. Mon mal repartit i un gran triomf del capitalisme.